AC/DC






FANS varem ser a l'apoteòsic concert dels incombustibles AC/DC, a l'Estadi Olímpic de Barcelona




Més de 60.000 "feligresos" de la seva música érem allà, per escoltar i ballar el rock d'alt voltatge, que interpreten a la gira anomenada 'Rock or Bust World Tour'.


Un concert de més de dues hores amb el qual varen repassar els temes més mítics de la banda sobre un escenari dissenyat amb forma de vell hangar, voltat d'un increïble equip de so i pantalles, on s'hi projectaven imatges espectaculars, per animar el personal.




Un crit del cantant Brian Johnson, anunciant que la festa començava, va fer tremolar l'Estadi, només va faltar veure el petit Angus Young, vestit com sempre de col·legial, aquest cop de vellut vermell, ja va esser el deliri dels incondicionals.


Amb els 20 temes del concert, Angus, va tornar a demostrar que ell és l'ànima i l'autèntic motor de la banda, posant-se al capdavant de la formació, amb el seus característics moviments i "tocs" de guitarra (alguns tocats amb una sola mà) tot recorrent l'escenari d'un cap a l'altre, amb el seu "ball de l'ànec"

Els recents canvis a la formació no es varen apreciar gens amb els impecables sons de Chris Slade a la bateria, i el suplent de Malcon Young, Stevie, el nebot de 58 anys, va calcar els acords originals de guitarra rítmica. 



La rasposa veu de Brian va suportar bé la pressió d'un repertori que requereix deixar-ho tot sobre l'escenari.




La gira d'aquest any té poques variacions de repertori. Tot i que els australians portaven el seu últim disc com a bandera, només feren tres temes: l'obertura, 'Play Ball' i 'Baptism by fire'.



Una gran campana negra, amb les sigles 'AC/DC', ressonava sobre l'escenari anunciant 'Hells bells',









'Whole lotta Rosie' va 
desplegat una nina inflable gegant, 





Mentre el solista corria entre el públic per una plataforma en forma de pal de guitarra. 'Thunderstuck' i 'You Shook me all night long', varen esser dos dels moments àlgids de la nit, així com 'Let there be rock', 
en què un inacabable Angus Young, pujat en una plataforma elevada, va dialogat amb el públic amb un solo delirant més llarg que la cançó, (gairebé 20 minuts). 





Finalment els característics bisos, que no per esperats, van ser menys corejats: una nova visita a l'infern amb "Highway to hell" (el tema més recordat de la banda i himne d'himnes) i les salves dels eixordadors canons a "For those about to rock (We salute you) ".




En resum, un concert excepcional per una legió de fidels seguidors, en el viatge d'AC/DC el qual sempre s'acaba a l'infern, i no en va........ "Hell is not a bad place to be".

totes les imatges a www.facebook.com/fansolot

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada