AC/DC
FANS varem ser a l'apoteòsic concert dels
incombustibles AC/DC, a l'Estadi Olímpic de Barcelona.
Més de 60.000
"feligresos" de la seva música érem allà, per escoltar i ballar el rock
d'alt voltatge, que interpreten a la gira anomenada 'Rock or Bust World Tour'.
Un concert de més de dues hores amb el qual varen repassar els temes més mítics
de la banda sobre un escenari dissenyat amb forma de vell hangar, voltat d'un
increïble equip de so i pantalles, on s'hi projectaven imatges espectaculars,
per animar el personal.
Un crit del cantant Brian Johnson, anunciant que la
festa començava, va fer tremolar l'Estadi, només va faltar veure el petit Angus
Young, vestit com sempre de col·legial, aquest cop de vellut vermell, ja va
esser el deliri dels incondicionals.
Amb els 20 temes del concert, Angus, va tornar a
demostrar que ell és l'ànima i l'autèntic motor de la banda, posant-se al
capdavant de la formació, amb el seus característics moviments i
"tocs" de guitarra (alguns tocats amb una sola mà) tot recorrent
l'escenari d'un cap a l'altre, amb el seu "ball de l'ànec"
Els recents canvis a la formació no es varen apreciar
gens amb els impecables sons de Chris Slade a la bateria, i el suplent de
Malcon Young, Stevie, el nebot de 58 anys, va calcar els acords originals de
guitarra rítmica.
La rasposa veu de Brian va suportar bé la pressió d'un
repertori que requereix deixar-ho tot sobre l'escenari.
La gira d'aquest any té poques variacions de
repertori. Tot i que els australians portaven el seu últim disc com a bandera,
només feren tres temes: l'obertura, 'Play Ball' i 'Baptism by fire'.
'Whole lotta Rosie' va
desplegat una nina inflable
gegant,
Mentre el solista corria entre el públic per una plataforma en forma de
pal de guitarra. 'Thunderstuck' i 'You Shook me all night long', varen esser
dos dels moments àlgids de la nit, així com 'Let there be rock',
Finalment els característics bisos, que no per esperats, van ser menys
corejats: una nova visita a l'infern amb "Highway to hell" (el tema
més recordat de la banda i himne d'himnes) i les salves dels eixordadors canons
a "For those about to rock (We salute you) ".
En resum, un concert excepcional per una legió de
fidels seguidors, en el viatge d'AC/DC el qual sempre s'acaba a l'infern, i no en
va........ "Hell is not a bad place to be".
