Ens ha deixat en "Lanon"
Ens despertàvem al matí de la diada de Sant Esteve amb la trista notícia de la mort sobtada d'en Joan Vilanova, conegut per molts com en "Lanon" o, per d’altres, com els "ros" dels Buitres, i més mots artístics que l'hi varen posar. Sabíem que darrerament estava delicat de salut però mai ens hauríem pensat aquest sobtat final.
En
Joan va esdevenir una de les icones de la música pop-rock de les nostres
comarques des d’un bon començament, a mitjans de la dècada dels seixanta i fins
fa poc. La gran passió d'en "Lanon" sempre va ser la música.
Inconformista i rebel, va liderar el grup de “Los Buitres” fent, a la seva manera, les
versions més autèntiques del rock and roll de l'època; el seu aspecte amb una
llarga cabellera rossa i els seus moviments damunt l'escenari, transmetien tota
l'emoció que ell tenia per la seva música.
En Joan sempre anava un pas més
endavant que ningú. D'alguna manera, amb “Los Buitres”, va demostrar que l'idioma
anglès, l'original de les cançons que ens arribaven de fora, no era impediment
per cantar i cantar-ho bé, això si, amb el seu anglès, el que sabíem tots en
aquell moment. Amb ell, descobríem en directe els èxits del moment,
interpretats per la gent de casa, la qual cosa no deixava de ser un valor afegit.
Més
endavant i seguint adaptant-se al moment musical, en Joan, va ser la veu
cantant de la banda “Acquarium”, una gran formació, amb músics de diversos
conjunts que havien actuat fins llavors i que es varen ajuntar per fer la
música soul i blues del moment, amb instruments de vent incorporats. “Acquarium”
va ser una de les bandes més potents de la dècada dels setanta.
Al
cap d'un temps, en Joan formava part del grup FLY una gran banda composada per
extraordinaris músics de casa nostra, per fer la música que els hi agradava, i
per passar-ho bé ells i tots els que els escoltàvem, sempre amb la veu cantant
d'en "Lanon".
En
Joan no era gens nostàlgic, sempre mirava endavant, cosa que el portà a formar
diversos i variats projectes, amb tot tipus d'experiments musicals.
L'última
actuació en directe, en la qual molta gent el varen poder tornar a veure i escoltar,
va ser el Concert "Tots Son Pop" de les Festes del Tura del 1999 a la
Plaça Major de la nostra ciutat. Tot i que el temps passa per a tothom, a en Joan
encara l'hi va sobrar energia per transmetre tota l'emoció que ell sentia per la
música.
Ara,
tots el que passem dels 60 anys, el recordarem sempre amb la música que
interpretava, les ganes que tenia sempre de menjar-se l'escenari, el recordarem
per tota la música que amb ell varem descobrir, pels bons moments que ens va
fer passar i perquè va estar un referent artístic.
Joan, et volem donar les gràcies per haver-te conegut, gràcies per tot, i no et volem dir adéu, sinó un a reveure ben gran.
4 comentaris:
Moltes gracies, molt macu l'escrit. Gracies
Quan jo era disc-jockey a La Gresca (Les Planes d'Hostoles, 1970), havien vingut aquests dos conjunts (LOS BUITRES i ACQUARIUM),en Joan Vilanova, que era una força de la natura, només l'havia vist amb els Acquarium, els Buitres ja tenioen una formació diferent ...
Si voleu veure l'entrada que tinc al meu blog d'aquests dos grups, us convido a fer-ho en els següents enllaços:
LOS BUITRES:
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2014/08/los-buitres.html
ACQUARIUM:
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2014/08/acquarium.html
Si hi veieu alguna errada, m'ho podeu fer saber: jlm_54@hotmail.com
Atentament,
Josep Loredo
P.D.
Per cert, vaig ser el primer disc-jockey de L'ENVELAT DEL FOLLET (Quins temps !)
Publica un comentari a l'entrada